Concurs 2019
Bases concurs 2019
Aprovació definitiva de les Bases que han de regir la convocatòria de concessió de finançament del projecte/s guanyador/s del concurs de projectes emmarcats dins del Save Posidonia Project, del Consell Insular de Formentera per a l'any 2019
Aprovació de la convocatòria específica del concurs de projectes del Save Posidonia Project, del Consell Insular de Formentera per a l’any 2019
Llista provisional dels projectes admesos i exclosos presentats al concurs de projectes del Save Posidonia Project per a l’any 2019
Projecte ganador
Projecte “Impactes de contaminants emergents en la posidònia de Formentera (ImPeFora)”
Els objectius principals del projecte “Impactes de contaminants emergents en la posidònia de Formentera (ImPeFora)” són quantificar l’acumulació de contaminants emergents (és a dir, Microplàstics (MP) de menor grandària i components d’UVF) en la columna d’aigua i sediments de prades de posidònia oceànica i en la mateixa planta al voltant de les costes de Formentera i investigar els seus efectes. Els nostres resultats indiquen que:
- El zinc (Zn) està més concentrat que el Titani (Ti) en les aigües del dosser de les prades de Posidònia oceànica, mentre que Ti preval en els sediments de la rizosfera, fet que indica una distribució diferencial.- Els filtres ultraviolats (UVF) com ara l’octocrilè, l’avobenzona i el BP-3 poden danyar la p. oceànica, i reduir-ne la densitat, alterar la morfologia de les fulles i causar respostes d’estrès oxidatiu.
- L’alta concentració d’UVF prop del trànsit marítim i les canonades dels claveguerams pot afectar l’estat de la conservació de les prades marines.
- Els nostres experiments amb cambres bentòniques in situ indiquen que tant el TiO2, com el BP-3, van promoure la producció d’espècies reactives d’oxigen (ROS) en les fulles de p. oceànica i pot afectar negativament la producció primària de la planta.
- Els epífits actuen com a parany de microplàstics (MP). La distribució de MP per la costa de Formentera és homogènia i pot afectar la salut de la planta —més concentració de MP, menor taxa fotosintètica.
- Els nostres experiments amb cambres bentòniques in situ indiquen que altes concentracions de fluorantè (un additiu dels MP) i polietilè pot tenir efectes adversos en la producció primària, la respiració i la formació de ROS en p. oceanica.
- La contaminació per UVF i microplàstics amenaça els hàbitats de les prades marines i es requereix una acció urgent per a la seua preservació.
Concurs 2017
La primera edició del Save Posidònia Project va premiar els projectes presentats per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) i pel grup ecologista GEN-GOB, subvencionats amb els diners recaptats. Els 16 membres del comitè tècnic van triar l'estudi anomenat ‘Antroposi’ presentat pel IMEDEA. Es tracta d'un treball que pretén esbrinar com afecten directament les activitats humanes a les prades de Posidònia. La durada prevista de l'estudi és d'un any i mig i està dotat amb un pressupost de 83.822 euros.
El GEN-GOB, per part seva, va presentar un estudi de diagnòstic mediambiental de les àrees de fondeig en tot el litoral de Formentera. El seu objectiu és geolocalitzar els punts on es generen els impactes més rellevants i desenvolupar mapes d'usos per a aquestes zones, a més de determinar la salut ambiental de les prades de posidònia afectades pel fondeig d'embarcacions.
El GEN-GOB, per part seva, va presentar un estudi de diagnòstic mediambiental de les àrees de fondeig en tot el litoral de Formentera. El seu objectiu és geolocalitzar els punts on es generen els impactes més rellevants i desenvolupar mapes d'usos per a aquestes zones, a més de determinar la salut ambiental de les prades de posidònia afectades pel fondeig d'embarcacions.
Podeu consultar les bases de la convocatoria 2017 als documents oficials:
Estudis realitzats sobre la Posidònia
Recentment l'associació Vellmarí juntament amb el suport tècnic de Oceansnell ha iniciat un projecte que consisteix a Mapeando les praderies de Posidònia de l'illa de Formentera, aquest cop amb una tecnologia d'última generació que permetrà conèixer en detall l'extensió de la praderia i el seu gruix . Amb el 2016/2017 podrà comparar el grau de pèrdua de la praderia des del 2012.
El projecte de Protecció dels Prats Posidònia en els espais LIC (Lloc d'Interès Comunitari de la Natura 2000) de les Illes Balears (LIFE POSIDÒNIA), promogut pel Govern de les Illes Balears, amb finançament de la Unió Europea (UE) Es va iniciar el 2001 i va finalitzar en 2006. l'objectiu general del projecte LIFE-POSIDÒNIA era garantir la viabilitat i riquesa biològica dels prats de Posidònia a les aigües de les Illes Balears. Per això, entre altres accions, es va dur a terme la instal·lació de boies de baix impacte ecològic, per evitar que els pots, amb els seus sistemes d'ancoratge, causin la degradació o destrucció dels prats de Posidònia.
Fotografia: Consell Insular de Formentera. Alta densitat de vaixells a Illetes • Agost de de 2015.
Fotografia: Manu San Félix
Una altra acció important del projecte LIFE-POSIDÒNIA va ser preparar una cartografia detallada de les praderies de Posidònia de totes les àrees. Aquesta eina en línia li permet saber on són les praderies per ajudar els navegants. És una eina que necessita una actualització, ja que la tecnologia ha estat antiquada.
L'estudi de Oceansnell va revelar que les praderies de Posidònia havien patit una regressió entre els anys 2008 i 2012 de:
Aquestes dades són les úniques dades fins ara que permeten conèixer l'agressió dels nostres prats. Està clar que la innovació i els estudis són necessaris per implementar mesures de protecció abans que sigui massa tard. La sostenibilitat de Formentera i el seu futur depèn d'això.
El projecte de Protecció dels Prats Posidònia als espais LIC (Lloc d'Interès Comunitari de la Natura 2000) de les Illes Balears (LIFE POSIDÒNIA), promogut pel Govern de les Illes Balears, amb finançament de la Unió Europea (UE) Es va iniciar en 2001 i va finalitzar en 2006. L'objectiu general del projecte LIFE-POSIDÒNIA era garantir la viabilitat i riquesa biològica dels prats de Posidònia en les aigües de les Illes Balears. Per a això, entre altres accions, es va dur a terme la instal·lació de boies de baix impacte ecològic, per evitar que els pots, amb els seus sistemes d'ancoratge, causin la degradació o destrucció dels prats de Posidònia.
Fotografia: IMEDEA